La Línia del Cinca a la guerra civil : les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d'Aragó (1936-1938) / Josep Maria Pérez i Suñé, David Tormo Benavent, Pere Rams Folch, Miquel Sunyer Sunyer



Benicarló : Onada : Patronat Pro Batea, 2018
207 p. : il. col. ; 24 cm (Biblioteca La Nau, 21) 
Bibliografia. Annex de planimetries.
ISBN 9788417638115

El 25 d'agost de 1936, un mes després de l'inici de la guerra civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya endegava un ambiciós pla de fortificacions defensives a la rereguarda del front d'Aragó. En poc més d'un any, el Govern català va ser capaç de bastir una xarxa de punts fortificats, amb búnquers, trinxeres cobertes, posicions d'artilleria, dipòsits de munició. al llarg de tota la rereguarda del front aragonès, des de Broto, al Pirineu d'Osca, fins a Horta de Sant Joan, als Ports de Tortosa-Beseit. La magnitud d'aquella empresa no va passar desapercebuda a l'enemic, que aviat va rebre informes dels seus agents sobre l'evolució de les obres i les seves característiques. Aquesta informació, sumada a l'esfondrament de les línies republicanes del front aragonès el març de 1938, que esdevingué una veritable desbandada, feu que la major part de la línia defensiva de l'eix Cinca-Algars no complís amb la funció per a la qual s'havia construït. Vuit dècades després es conserven bona part del conjunt d'aquelles fortificacions, distribuïdes en quatre sectors: Boltaña, Montsó, Fraga i Gandesa. A partir d'aquests vestigis i de la documentació que es conserva als arxius militars es ressenyen les motivacions, els orígens i les vicissituds de la seva construcció, així com el valor estratègic de cadascuna de les posicions que la formaven. (Editorial).

Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre : recull de mots, dites, creences, supersticions, etnotextos / Carles M. Castellà Espuny
Castellà Espuny, Carles M.


Benicarló : Onada, 2017
143 p. : il. ; 21 cm (Biblioteca La Nau. Minor, 8) 
Premi Ciutat de Tortosa.
ISBN 9788417050290

Sabeu qui era Llaganya? Us han comparat mai amb una pesteta, un bocoi, una marfanta, un jònec o una farnaca? Coneixeu les propietats guaridores del card panical, les boles de xiprer, les castanyes bordes o l'escambroner? O què us pot passar si mengeu moltes olives o moltes cireres de pastor? De quùestions com estes i d'altres tracta l'obra que teniu a les mans. L'autor ha recorregut totes les poblacions del Baix Ebre i ha parlat amb més de vuitanta persones, gràcies a les quals ha recopilat tot un conjunt de manifestacions folklòriques que no són fàcils de trobar habitualment per escrit: dites, sentències, microhistòries, refranys, creences, supersticions, comparacions, etc. L'obra recull un grapat d'expressions que pertanyen a la cultura popular de cada localitat i del Baix Ebre en general. Estan estructurades en camps semàntics (el temps, la casa, el cos humà, els animals, els vegetals, els cultius, les festes.) i són un tastet del riquíssim patrimoni oral de la comarca i, per extensió, de les Terres de l'Ebre. Un altre apartat de l'obra el constitueixen els etnotextos, que són textos que reprodueixen directament, sense retocs, les produccions orals dels parlants. (Editorial).

El Marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; Prefaci de Federico Mayor Zaragoza ; pròleg de Gemma Rubí Casals
Sancho Sancho, Josep


Benicarló : Onada, 2016
564 p. : map., gràf. ; 24 cm (Biblioteca la nau, 18) 
Bibliografia.
ISBN 9788415896937

L'any 1931, amb l'arribada de la República, el ministre d'Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d'escoles en un país amb grans índexs d'analfabetisme. A més a més, els seus seguidors obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre, la presidència de la Diputació de Tarragona amb la Comissaria Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren? Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d'aquestes terres. Entre els més importans, el procés de construcció d'una cultura política democràtica o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l'innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d'aquestes característiques apareguda a tot Catalunya. (Editorial).

Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó : 1808-1936 / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


Benicarló : Onada, 2015
423 p. : il., map., quadres ; 24 cm (Biblioteca La nau, 17) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788415896500

L'obra vol contribuir a pal·liar l'escassa informació que es té sobre els conflictes del segle XIX i la primera meitat del segle XX a la zona delimitada pel Baix Aragó, per les Terres de l'Ebre, per la zona castellonenca de la diòcesi de Tortosa i pel Priorat. El desconeixement del que va succeir en aquesta frontera imprecisa entre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó deriva, en gran part, en el fet poc conegut que la dreta de l'Ebre en aquells moments va formar part successivament de la Capitania General d'Aragó, de la de València i de la Comandància General del Maestrat, però mai no va pertànyer a la demarcació militar de Catalunya, la qual cosa ha impedit que el carlisme d'aquest territori no haja assolit historiogràficament la importància que realment va tenir. Moltes de les històries que aquí s'expliquen no apareixen als llibres d'història, perquè aquesta zona, ara empobrida, amb elevades taxes migratòries, marginal i perifèrica, no ho era quan es van produir els fets que ara s'expliquen: la guerra napoleònica, les insurreccions dels malcontents o camalluents, les tres guerres carlistes i els preparatius del cop d'estat de 1936. (Editorial).

Les Guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó : 1808-1936 / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


Benicarló : Onada, 2015
423 p. : il., map., quadres ; 24 cm (Biblioteca La nau, 17) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788415896500

"Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)" vol contribuir a pal·liar l'escassa informació que es té sobre els conflictes del segle XIX i la primera meitat del segle XX a la zona delimitada pel Baix Aragó, per les Terres de l'Ebre, per la zona castellonenca de la diòcesi de Tortosa i pel Priorat. El desconeixement del que va succeir en aquesta frontera imprecisa entre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó deriva, en gran part, en el fet poc conegut que la dreta de l'Ebre en aquells moments va formar part successivament de la Capitania General d'Aragó, de la de València i de la Comandància General del Maestrat, però mai no va pertànyer a la demarcació militar de Catalunya, la qual cosa ha impedit que el carlisme d'aquest territori no haja assolit historiogràficament la importància que realment va tenir. Moltes de les històries que aquí s'expliquen no apareixen als llibres d'història, perquè aquesta zona, ara empobrida, amb elevades taxes migratòries, marginal i perifèrica, no ho era quan es van produir els fets que ara s'expliquen: la guerra napoleònica, les insurreccions dels malcontents o camalluents, les tres guerres carlistes i els preparatius del cop d'estat de 1936. (Editorial).

Noblesa catalana de l'edat moderna: el cas de les comarques meridionals / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


Benicarló : Onada Edicions, 2009
173 p. ; 24 cm (Biblioteca la nau, 8) 
ISBN 9788496623521

Aquest llibre té la voluntat d''esdevenir un manual que familiaritzi el lector amb la noblesa catalana de l''edat moderna. Ens ofereix un presentació del marc general de Catalunya i s''ocupa amb detall del nobles aveïnats en les comarques meridionals. L''obra consta de dotze capítols en els quals hom pot trobar respostes a preguntes del tipus: què s''entenia i s''entén per noblesa?, quines són les diferents categories nobiliàries?, en què consistia el procés d''ennobliment?, quines han estat les relacions dels nobles amb les institucions catalanes i els ordes militars?, etc.